Recursos

Presentació de la memòria de Troballes Empresa d’Inserció i de la FJRR 2012 (Programa d’ocupació i inserció socio-laboral de Càritas Diocesana de Lleida)

Posted by:

El dimarts dia 30 es va presentar en roda de premsa als mitjans de comunicació la Memòria d’activitats de Troballes empresa d’inserció i de la Fundació Jaume Rubió i Rubió durant l’any 2012, l’acte va tenir lloc a la Biblioteca de Càritas Diocesana de Lleida (Pl. Sant Josep,2) en representació d’aquestes entitats van intervenir els senyors,

Josep Fernández, Director de la Fundació Jaume Rubió Rubió i secretari general de Càritas Lleida
Manolo Díaz, Gerent de Troballes, empresa d’inserció SLU (any 2012), i actualment Responsable de l’Àrea social de la Fundació JRR
Albert Puchol, President de l’Associació Troballes i responsable del programa d’ocupació de Càritas Diocesana de Lleida
Josep Anton de la Fuente, administrador de Càritas Diocesana de Lleida i de la Fundació JRR
Van donar la benvinguda als assistents, representants dels medis de comunicació presents, després se’ls va presentar els continguts de la Memòria 2012, informant abastament dels projectes endegats, els reptes assolits, xifres, anàlisi de present i expectatives de futur, obrint per finalitzar un torn de preguntes i respostes.


Transcripció d’un fragment de la presentació:

Avui presentem el balanç social de l’Associació Troballes del passat any 2012.

Com ja sabeu, l’associació compta amb una empresa d’inserció anomenada Troballes, la qual té dos línies de producció: una molt coneguda i reconeguda com és la de recollida i recuperació de roba recuperada i l’altra dedicada a l’ajut domiciliari, i que vam endegar el mes d’abril de 2012.

Gràcies a aquestes dues activitats hem pogut formalitzar 18 contractes d’inserció, que han estat una segona oportunitat en la vida d’aquestes persones, les que, per situacions de pobresa i exclusió social a que han estat abocades, tenen moltes i greus dificultats per poder accedir a un treball. Tenint en compte que estem vivin uns moments de molta dificultat per a inserir persones al món del treball, es pel que a hores d’ara no podem donar gaires bones noticies si pensem que dels 18 contractes formalitzats, tant sol a una persona li va ser possible incorporar-se al normal mercat laboral, com tots vosaltres sou coneixedors aquests són difícils moments per aconseguir un lloc de treball, el que fa que estem encara mes abocats en els nostres projectes.

La nostra tasca en aquests moments està dirigida a que les persones, en el seu procés d’inserció comencin a generar drets laborals per tal que, en arribar un moment més favorable des del punt de vista d’oferta laboral, puguin estar en el lloc oportú per trobar una feina, a més a més, una de les nostres tasques és la de transmetre esperança a aquest món, malgrat que el dia a dia sembli avançar en un sentit oposat: la desesperació.

L’associació desenvolupa altres tasques a més a més de l’empresa Troballes, una es la de bugaderia industrial, compleix el servei de rentat de la roba de persones que ho necessiten donada la nul·la possibilitat d’higiene per la seva roba, especialment en la temporada d’estiu, amb el programa de temporers, s’han dut a terme 636 serveis durant l’estiu de 2012; l’altra tasca és la del servei d’acollida a les persones que ens arriben derivades del Departament de Justícia per complir Treballs en Benefici de la Comunitat, durant l’any 2012, 121 persones han complert aquest treball en jornades de 3 hores.

Comptem amb l’ajut desinteressat de voluntaris, aproximadament uns 85, dones i homes, que duen a terme un bon grapat de tasques necessàries pel desenvolupament dels nostres projectes, ja sigui en la  tasca de recollida i transport, també a les botigues o fins tot en treballs de manteniment al magatzem.

Juntament amb ASPROS tenim un taller de recuperació de joguines, col·laborem, també, amb d’altres institucions, facilitem el que alumnes de determinats cicles formatius puguin venir a conèixer i fer pràctiques de voluntariat.

Per acabar, informar-vos del projecte que realitzem conjuntament Càritas, Fundació Sant Ignasi-Arrels i Cijca, anomenat DIDO (Dispositiu d’ Igualtat d’Oportunitats) amb el que volem oferir un servei a les persones mitjançant l’ajuda domiciliaria, i potenciar que en un futur aquestes persones puguin apostar per solucions d’emprenedoria.

Tot seguit el text de la introducció de la Memòria 2012 impresa, es un escrit del  President de l’Associació Troballes i responsable del programa d’ocupació de Càritas Diocesana de LleidaAlbert Puchol, (al final trobareu l’enllaç per llegir la Memòria 2012 complerta o baixar-la al vostre ‘ordenador):


Introducció


Estem en un temps difícil i complicat, vivint en una implacable dictadura econòmica, en la que pels diners, perdem els diners, una gestió de la crisi que clarament perjudica als més desfavorits, fent als pobres més pobres i als rics més rics, un retrocés notable i notori dels drets socials aconseguits al llarg dels segles XIX i XX, en forma de retallades en sanitat, educació i serveis socials, els desnonaments, la corrupció, els privilegis a la banca, l’ús privat del diners públics, els escàndols polítics, la corrupció i les corrupteles gairebé a tots els nivells.

En aquest context, sense veus fortes i valentes que denunciïn de manera contundent aquests fets, el que les empreses d’economia social puguem mantenir el nivell d’activitat, malgrat que amb moltes dificultats per la reducció progressiva de l’activitat econòmica, deguda al empobriment general de la població i de l’Administració, és un fet notable que cal ressaltar, encara que no es pugui garantir que aquesta realitat perduri en el temps.

La venda de roba nova va disminuir un 8% l’any 2011 respecte a l’anterior i un 10% aquest any que ha acabat, això significa que la mateixa roba es fa servir mes temps.

Una reducció de la quantitat de roba recollida ja evident perquè amb un 15% més de contenidors, hem recollit pràcticament la mateixa quantitat de roba d’una qualitat que, dia a dia continua disminuint i, és previsible que aquesta tendència continuarà, com a mínim, durant els dos o tres propers anys.

Les línies marcades per Joan XXIII a Pacem in Terris i per Benet XVI a Caritas in Veritate, això és la Doctrina Social de l’Església, assenyalen la ideologia del liberalisme econòmic desenfrenat, la de l’utilitarisme (definit, de manera poc precisa, com la teoria que considera que allò que és útil per a l’individu condueix al bé de la humanitat) i la ideologia de la tecnocràcia, com les culpables de la deriva crítica del món actual.

L’ocupació estable i en condicions dignes és un bé molt escàs, ara l’ocupació és inestable, intermitent i també moltes vegades indigna i aquesta situació del mercat fa que les possibilitats d’ocupabilitat de moltes persones, en situació d’exclusió, siguin mínimes. El treball assalariat ja no existeix a temps complet i molt menys per tota la vida.

Ha deixat de ser l’institució bàsica per la socialització i l’accés a la ciutadania. L’ocupació com a treball escollit i creador, ha desaparegut; ara el treball és obligatori i servil, la desocupació que no és la manca de treball, sinó l’absència d’ocupació que du aparellada l’absència de projectes de vida, tant a curt com a llarg termini.

L’home val més per allò que és, que per allò que té (GS 35), però la precarietat que porta a la degradació de les condicions de vida, ocupació i treball, els projectes de vida personals i el desenvolupament de la llibertat personal, el porta a valorar-se més per allò que té que per allò que és, i aquest no és el camí. La persona esdevé dependent, vulnerable i fràgil perquè no pot accedir als ingressos i bens necessaris per un projecte de vida complert.

L’aspiració més pregona i més universal de les persones i els grups que és la set d’una vida plena i lliure, digne de l’home, sotmetent a llur servei totes les coses que el món actual els podria proporcionar tan abundosament, es mostra incert, entre poderós i feble, capaç de realitzar el millor i el pitjor, alhora que se li mostra el camí vers la llibertat o l’esclavatge, vers el progrés o el retrocés, vers la fraternitat o l’odi. A més a més, l’home esdevé conscient que li pertoca dirigir rectament les forces que ell mateix ha suscitat i que ara per ara estan en situació més favorable d’oprimir-lo abans que de servir-lo (cf GS 9).

És necessari que tots canviem els nostres cors, amb els ulls posats en el món sencer i en aquelles tasques que tots plegats puguem dur a terme pel progrés de la humanitat (GS 82)

Lleida, abril de 2013

Document per baixar: memoria 2012

Comentaris tancats.